|
|
|
El divendres a la nit vaig anar a veure Harry Potter i el pres d'Azkaban. Resumint, em va agradar més que les altres dues. Si voleu llegir el comentari sencer, cliqueu a l'enllaç d'aquí sota. Ara, si encara no l'heu vista i preferiu no saber-ne res fins veure-la, millor que no el llegiu!
Com ja he dit, el pres d'Azkaban és la pel·lícula de les tres que més m'ha agradat. Sempre és més fàcil criticar el que no agrada que el que agrada, o sigui que trobareu més coses que m'han desagradat que no que m'han agradat. Això no vol dir que no m'hagi agradat la pel·lícula! M'ha agradat com a pel·lícula i com a pel·lícula de Harry Potter.
A favor:
La interpretació de Gary Oldman i Emma Thompson (Sirius i professora Trelawney). Estan molt i molt bé tots dos. Especialment un moment a Can Alfred que li diu alguna cosa al Llopin (no recordo ben bé què) i a la "predicció" que li fa al Harry (la "real", la que ella no recorda) respectivament.
Una cosa que m'ha agradat és que no seguís tan fidelment el llibre com les altres dues. Sí, potser al final de llegir aquest comentari us semblarà contradictori, però crec que és una cosa bona i que s'hauria d'haver fet des del principi. Una adaptació per al cine és això, una adaptació, i a no ser que la fes la pròpia Rowling, és la visió que el director té del llibre, i per tant és difícil que agradi a tothom. Tot i això crec que molta gent coincidiríem en quines coses ens són essencials i quines no, i em temo que en això no coincidiríem amb els directors o guionistes, que de vegades sembla que només s'hagin llegit el llibre per sobre! Ei, de bon rollo ho dic.
A part, per fi ens hem tret de sobre la carrincloneria i el sentimentalisme hollywoodià i ara hi ha moments prou humorístics que en les dues primeres pel·lícules em va semblar que volien obviar i que tot havia de ser dramàtic. Grans moments són quan el Ron es desperta havent tingut un malson amb aranyes o quan el Pi Cabaralla agafa l'Hermione amb una branca i la fa rodar com si agafés impuls per llençar-la (tal com està filmat fa gràcia, al cine tothom reia, no us penseu que li vull cap mal, eh).
També em sembla positiu que aquesta pel·lícula faci més "por" (tothom que comenta la pel·lícula, gent que no ha llegit els llibres em refereixo, ho diu, tot i que a mi no me n'ha fet suposo que perquè ja saber què passarà més o menys o saber què són les coses estranyes que hi surten fa que no sigui el mateix que per a algú que no sap ben bé de què va la cosa) ja que així potser la gent es treu del cap d'una vegada l'absurda idea que Harry Potter és per nens. Espero que serveixi per desfer tot el mal que ha fet el que la Warner l'enfoqués tant al públic infantil.
En contra:
L'Hermione. A veure, l'Hermione no era la típica nena estudiosa i una mica repelent? Per què la fan ser una nena fashion-guai doncs? L'Hermione mai diria "Així és com em queda el cabell per darrere?". Vaja, a mi m'ho sembla. També em sembla exagerat el seu posat bleda, com quan s'abraça al Harry al bosc.
El Sirius trobo que surt poca estona, per ser el protagonista de la història del tercer llibre. Si no surt ara... ja em diràs quan sortirà. Altres personatges més secundaris també surten molt poc, com el Dumbledore, la McGonagall, l'Snape, els germans Weasley o la gent de Gryffindor. El Harry s'endú massa estona el protagonisme; d'acord que ell és el gran heroi i tot plegat, però als llibres no se n'hi dóna tant, és més repartit.
La història del Sirius, el Remus, el James i en Ben no s'explica. Es diu que el Sirius era el millor amic del James, sí, i que els quatre es coneixien, però del mapa de Magatotis no se n'explica res, no es diu res dels seus sobrenoms (que surten al mapa), no s'explica que de joves anaven a Can Alfred els dies de lluna plena per estar amb en Remus convertits en animals, no es diu que en James també era animàgic. Tota aquesta part de la història no s'explica i no sé, jo trobo que és una part important, molt important, del tercer llibre, perquè és al tercer llibre que el Harry comença a conèixer una mica el passat dels seus pares i les seves amistats. És quan comença a començar la història, per mi.
A la pel·lícula també hi ha alguns canvis en la meva opinió absurds. Per exemple el canvi de lloc de l'entrada de Gryffindor, calia? Vull dir, no es podia haver fet l'escena on era abans? En teoria, l'alumnat d'una residència no sap on són les entrades de les altres residències, però si l'entrada és al cap d'una de les escales que es mouen... dic jo que tothom ho veu que entren per allà. Una altra cosa que no m'ha agradat és que canviessin el nom de Can Alfred. D'acord, Can Alfred no vol dir res, però "borda cridanera" (que és una traducció del nom anglès) o una cosa així no s'assembla gens al nom pel que nosaltres el coneixem. La primera vegada que ho he sentit no sabia de què parlaven!
Una altra cosa que han canviat/inventat i que no m'ha agradat ha sigut el patronus. Jo m'esperava un cérvol! Però no, resulta que a la pel·lícula és una mena d'escut de llum enganxat a la vareta. Després surt un cérvol, però com si fos una cosa "temporal", no sé com dir-ho, que li surt la forma aquesta per casualitat. També destacable és l'ànima o el que sigui del Sirius, quan és a la vora del llac amb el Harry i els ataquen els demèntors. Li surt una mena de boleta brillant de la boca i sembla que s'hagi de morir (aix!), es queda quiet i pàl·lid, i després del patronus li torna a entrar. Potser és una tonteria, però he trobat que no calia. L'atac d'un demèntor no té representació física, vull dir que no es veu, simplement et treu l'alegria i això. I per treure't l'ànima t'ha de fer el petó, i si no te'l fa, doncs no et treu l'ànima. I punto. A part que crec que fa més por el que no es pot veure que el que sí, així que trobo que faria més cosa veure el Sirius allà immòbil a terra sense saber ben bé què li passa que no la boleta aquesta sortint-li per la boca.
Una altra cosa que no m'agrada però que és totalment de gust personal i que tothom té una imatge diferent és l'aspecte d'alguns personatges. El Llopin no porta bigoti. No sé a qui se li va acudir la idea però no m'agrada. Els bigotis... potser és pels mals records que ens porten, però no m'agraden. I el pobre Llopin... que no, que jo no me l'imaginava així. Pel que fa a la roba tampoc. El fan anar amb un jersei que sembla de senyor de 70 anys. Ha d'anar descurat, no vestit com si fos el germà gran de la McGonagall. També me l'imaginava més jove, el Llopin. I el Sirius, i l'Snape. Però bé.
Tampoc la Trelawney és ben bé com jo me l'havia imaginat. De fet, quan vaig veure les primeres fotos de l'Emma Thompson caracteritzada vaig pensar: quin horror! Aquesta no és la Trelawney! Però després de veure-la actuar, només que li haguessin posat un vestuari més colorit (es diu colorit?) hauria sigut perfecta. És clar que me l'imaginava més gran (d'edat). No es pot tenir tot.
Això és tot el que se m'acut fins ara. Que tiquis-miquis que ets nena, deveu pensar. Bueno sí, és un defecte que tinc. Critiqueu-me si voleu, i comenteu el que us hagi agradat i el que no de la pel·lícula!
Quan la torni a veure ja ho revisaré a veure si encara penso el mateix.
Segons la web de cinema de la Generalitat, aquests són els cinemes on es podrà veure Harry Potter i el pres d'Azkaban en català:
Si algú sap si també es podrà veure, i on, al País Valencià, que ho faci arribar!